…. “la plaça amb quatre casetes; i, més amunt, uns molins, molins on la vela espera, entre vuit vents, quin vindrà a moldre aquest poc de gra d’on prengué nom Formentera” (del poema “Formentera”, de Marià Villangómez).
Encara que els filòlegs cada vegada estan més d'acord a descartar que el nom de Formentera provingui de frumentus, blat en llatí, la aridesa de l'illa no permet gairebé altres cultius herbacis, de manera que la majoria de camps es dediquen al cereal. La conversió de les dures llavors en matèria comestible pansa per diversos estadis. Entre ells, la mòlta és principal. L'absència de cursos d'aigua descarta l'existència de molins fariners hidràulics. Existeixen alguns moguts per animals, cridats “de sang”, i molts petits molins de mà, un a cada casa tradicional. Destaquen, entre tots aquests enginys de convertir gra en farina, els molins de vent, sempre fascinants. En l'altell que domina el poble de Sant Francesc Xavier per l'oest, anomenat Sa Mirada o Sa Miranda, es van aixecar, al principi del segle XIX, dos molins: el Moli d'en Mateu i el Moli d'en Jeroni, que van funcionar fins a poc després de la Guerra Civil.
Els sis molins de vent de Formentera estan inclosos al Catàleg del Patrimoni Cultural de Formentera.
