A la majoria dels racons de la costa mínimament protegits dels forts embats del mar es poden veure casetes amb les guies o grades de fusta polida i enseuada en pendent fins a l’aigua. Estan construïdes amb pedra i una coberta més o menys elaborada; de vegades són completament de fusta, i el mar en llança moltes a la costa. A més, fan ombra als llaüts i bots, que es treuen de l’aigua amb l’ajuda de la grada dotada de guies de savina i de travessers sobre els quals descansen els costats i la quilla de l’embarcació. Per fer-ho, el bot s’hissa amb l’ajuda d’un joc de politges o polipast i un torn col•locat a la part més alta del varador. L’experiència ha indicat on s’han construir aquests refugis en sec per a les barques, al límit dels temporals més violents. Tot i així, els anys de grans marejades se sent a dir que tal o qual varador ha estat escombrat per les ones. El mar reclama els seus tributs, fins i tot quan són a terra. Per això, se’ls pot considerar arquitectures efímeres, perquè estan exposades als elements més que cap altra construcció.

Els varadors (escars) van ser declarats bé d’interès cultural. Cal destacar els d’es Caló i del torrent de s’Alga.