Església del segle XVIII de planta central, amb porxo, nau longitudinal i capelles, i altres àmbits que envolten la nau. Destaquen les capelles Fonsa i del Roser, i el retaule major dedicat a la titular, santa Gertrudis. La façana principal és senzilla i presenta un portal d’accés a l’avantsala a manera de porxo i tres obertures superiors. 

Al voltant s’adossen altres espais, alguns independents de l’església. La volumetria que presenta li dona un aspecte peculiar, molt comú en altres arquitectures religioses de l’illa, que combina la funció religiosa i la defensiva. 

Destaca el campanar d’espadanya, el més gran de les esglésies rurals d’Eivissa. El porxo d’accés i el campanar d’espadanya són posteriors, de finals del segle XIX, com també alguns elements de les façanes laterals. Combina els colors blanc i ocre ataronjat.