Castell roquer fortificat declarat bé d’interès cultural (1931)

El castell d’Alaró va ser construït amb una finalitat militar i va servir d’allotjament per als conquistadors de l’illa. Hi ha dades que demostren la seva existència des del 902 i també va ser lloc de culte des del 1622 amb la creació d’un oratori. És un dels tres castells roquers de Mallorca, declarat bé d’interès cultural (1931) i ubicat en un paratge excepcional per les seves vistes.

Es tracta d’una construcció militar fortificada, ubicada al cim d’una muntanya (puig d’Alaró), de la qual hi ha constància històrica des del 902, any en què els sarraïns van arribar a l’illa. Va ser ocupada successivament pels conquistadors de l’illa i abandonada als segles xiv i xv, encara que s’hi va mantenir una guarnició militar fins el 1741. A partir d’aquesta data, el seu ús va ser únicament religiós, ja que el 1622 s’hi havia edificat un oratori.

A més del seu interès històric, és un lloc excel·lent per contemplar el paisatge de la serra de Tramuntana i del pla de Mallorca. La seva gestió és a càrrec de la Fundació Castell d'Alaró.

Del castell es conserva la muralla amb cinc torres. A l’entrada del recinte hi ha un primer portal d’accés, ubicat a l’avantmuralla. Més amunt s’accedeix a una segona porta, imbuïda a la torre de l’homenatge, coneguda popularment com a Constipador. Una altra de les torres, anomenada Presó dels Moros o torre de la Cova, s’erigeix sobre la cova de Sant Antoni, vestigi d’una antiga ocupació eremítica del segle xvii. De l’interior del recinte destaquen l’oratori de la Verge del Refugi (1622), l’hostatgeria, actualment integrada a la ruta de Pedra en Sec, i cinc aljubs. Ja des del segle xvii, l’oratori va convertir el castell en zona de culte i pelegrinatge.

Les anècdotes i llegendes associades al castell enriqueixen la seva història, com la que narra els actes de Guillem Cabrit i Guillem Bassa, fidels al rei Jaume II de Mallorca i defensors del recinte, davant l’ocupació de l’illa per part d’Alfons III d’Aragó. Quan el castell va capitular al gener del 1286, tots dos van ser cremats vius (com cabrits) per ordre del rei Alfons a la plaça del poble d’Alaró, a la zona dels Damunt. Aquest fet va portar a l’excomunió del rei per part del Papa. Amb el retorn de Jaume II, es va potenciar la devoció popular cap als dos personatges, que van ser venerats durant diversos segles com a màrtirs i sants, i la imatgeria dels quals apareixia en retaules i quadres de diverses esglésies de Mallorca.

Adreça:
CAMÍ DES CASTELL, S/N
07340 Alaró

Web:
http://www.castellalaro.cat/

Telèfon:
+34 971 940 503