El poblat talaiòtic de ses Païsses, que data del voltant de l’any 1000 aC, és un dels assentaments més extensos i més ben conservats de Mallorca. Es pot apreciar el recinte emmurallat i les construccions internes; la gran majoria de restes encara s’han d’excavar.
Presenta una forma el·líptica de 13.500 m2 amb un perímetre de muralla de 374 m i un accés monumental. Les primeres excavacions arqueològiques es van fer sota la supervisió de l’italià Giovanne Lilliu, que volia relacionar les construccions mallorquines amb les construccions sardes.
Els treballs es van centrar a excavar la zona central del poblat, el talaiot i les habitacions annexes, on destaca la sala hipòstila i l’habitació en forma de ferradura, entre d’altres. Més tard, es van anar excavant altres sectors.
Cronològicament es pot situar la seva fundació al voltant de l’any 1000 aC, amb el talaiot central com a origen. Després, d’acord amb els esquemes del poblament talaiòtic, se li van adossar altres construccions, moltes concebudes com a habitatges. La muralla data del voltant dels anys 650-540 aC. No va ser fins a l’arribada dels romans (123 aC) que el poblat va entrar en declivi, i paulatinament va ser abandonat i destruït. Al costat de l’accés es va situar un monòlit contemporani dedicat al poeta Miquel Costa i Llobera, que es va inspirar en ses Païsses per ambientar el poema La deixa del geni grec (1900).
El jaciment forma part de la ruta arqueològica promoguda pel Consell de Mallorca.
