Els vestits tradicionals eivissencs són, literalment, una joia. Atreuen per la seva vistositat, especialment en la indumentària femenina. En ella ocupa un lloc preeminent l’emprendada, amb les seves cadenes, creus i reliquiaris elaborats minuciosament.

Existeixen dos tipus d’emprendada, que s’usen en funció de la vestimenta i la cerimònia. La més antiga és de plata i coral vermell. Es compon de diverses filades de collarets de coral, agulles de plata decorada, una creu molt treballada (amb filigranes i detalls de coral, nacre o pedres precioses) i la joia (un reliquiari amb una imatge de la Mare de Déu, molt ornamentat). L’altra emprendada s’assembla a l’anterior però en or i amb fina filigrana.

Completen el conjunt els anells, que ocupen tots els dits a excepció dels polzes. Alguns són de segell, quadrats i amb l’escut de les famílies gravat a mà. El detallisme del conjunt es completa amb les arracades i la botonadura.

En la vestimenta masculina cal destacar els cascavells penjats sobre l’armilla, que també solen ser de filigrana i que, a més d’adorn, contribueixen a la sonoritat dels balls.

La tradició marcava que aquestes joies constituïssin el dot de la dona que s’anava a casar. L’usual era que les nines rebessin la seva primera emprendada el dia de la seva Comunió. Era generalment una cadena o creu, que s’anava completant al llarg dels anys fins l’edat del festeig. Les joves ho anaven lluint en les misses dominicals, processons, balls... També era usual que, per les noces, el nuvi regalés a l’esposa 24 anells, com a demostració de riquesa.

A dia d’avui, algunes firmes eivissenques de llarga tradició familiar segueixen treballant aquestes joies de forma artesanal, i fins i tot s’inspiren en l’emprendada per a creacions més modernes. Però per admirar-les al seu context, res millor que acudir als ‘balls pagesos’ que s’organitzen a l’illa amb motiu de festes patronals o altres esdeveniments. Impossible no quedar enlluernat per aquestes joies de gran bellesa i tradició.