El poblat talaiòtic de la Torre d’en Galmés està ubicat al municipi d’Alaior, i és propietat del Ministeri de Cultura, que el va adquirir a principis dels anys setanta del segle passat. Actualment conserva una extensió d’unes 5 hectàrees que ocupen part d’un promontori. Des del cim es domina visualment una enorme extensió de territori i gran part de la costa sud de Menorca.

Les primeres ocupacions humanes d’aquest lloc es remunten a l’època del bronze (al voltant del 1700 aC), però també s’hi documenten les diferents fases de la prehistòria de Menorca fins pràcticament la reconquesta cristiana del rei Alfons III d’Aragó el 1287, moment en què es va abandonar definitivament. Cal destacar els tres talaiots (que daten d’entre els anys 1000 i 800 aC) que ocupen el cim del poblat, i també el santuari de taula, construït amb grans lloses de pedra al voltant del segle IV aC. 

Les excavacions que es van dur a terme a l’interior van posar al descobert una estatueta de bronze que representava el semidéu egipci Imhotep. Aquest objecte va arribar a l’illa a través del comerç púnic.

El poblat destaca especialment pel fet de contenir un conjunt de cases del posttalaiòtic complex i interessant (550-123 aC), que va ser excavar de la mà de diferents grups d’investigadors i institucions. Les cases del posttalaiòtic es caracteritzen pel fet de tenir una planta circular amb un pati central descobert, el qual dona pas a diferents estances que van tenir usos diferents (magatzems, zones de descans, tallers i cuines). 

És destacable l’interessant sistema de recollida i depuració d’aigua que es documenta al límit del sud del poblat. Forma part de la candidatura a patrimoni mundial que Menorca ha presentat a la Unesco.