La imatge del centre històric emmurallat s’ha anat configurant des de les èpoques medieval i moderna o renaixentista. Dalt Vila és la part alta del nucli històric d’Eivissa, situada dins el recinte emmurallat renaixentista del segle XVI.
Elegant i majestuosa, sentinella de la seguretat del poble eivissenc que descansa als seus peus, trobem la ciutat emmurallada de Dalt Vila, orgull dels illencs i tresor de l'antiguitat. Aquesta ruta proposa un recorregut per la muralla i els set baluards que protegien Eivissa dels atacs dels pirates turcs. Des d'aquest magnífic lloc, declarat en 1999 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, s'albira una instantània inoblidable de l’illa blanca.
La ciutat antiga ha estat històricament (fins a finals del segle XVIII) un enclavament important per la posició geogràfica estratègica a la xarxa de comunicacions marítimes de la Mediterrània. Així doncs, no és estrany el caràcter defensiu i, al mateix temps, protector de Dalt Vila.
Del conjunt destaquen els baluards renaixentistes del segle XVI, l’ajuntament (un antic convent dominic), la catedral de Santa Maria de les Neus i les portes que presenta el recinte, de les quals destaca el portal de ses Taules, al costat del mercat Vell. Els carrers presenten un traçat irregular que s’adapta de maneres diferents als desnivells.
La renovació i fortificació de la ciutat d’Eivissa va formar part del pla de modernització de defensa costanera mediterrània de Carles I i de Felip II. Hi van intervenir dos enginyers de la Corona, Giovani Battista Calvi, que va assumir la primera fase (iniciada el 1555) amb els primers baluards, i Jacobo Paleazzi Fratin (des del 1575), que va iniciar un nou baluard, en va ampliar un altre i va modificar l’accés principal. Segons els especialistes, es tractava d’aplicar els avenços de l’arquitectura militar que s’estaven introduint als territoris peninsulars. A les obres, que es van mantenir fins a finals del segle XVI, hi van participar treballadors, mestres i enginyers locals.
L’accés principal, la porta del Mar o portal de ses Taules, presenta un caràcter monumental, com si es tractés d’un gran arc de triomf flanquejat per dues estàtues romanes (es tracta de rèpliques, perquè les originals són al museu), un gran escut amb els emblemes de Felip II i una làpida amb els noms del rei i del governador d’aquell moment, que data del 1585. L’entrada conserva part de l’engranatge del pont llevadís sobre un fossat excavat davant mateix.
