El receptari mallorquí és pròdig en plats senzills però de sabor contundent. El tumbet resumeix els grans pilars de la gastronomia insular: ingredients humils, de l'horta estival. El millor exemple de què la dieta mediterrània és tan sana com apetitosa.
El tumbet es pot menjar calent o fred. Es pot acompanyar també amb trossos de llom, costelles o costelles de be. És tan versàtil, que pot ser un plat principal per ell mateix, ideal per a vegetarians o com a acompanyament de carns i peixos tan mallorquins com la serviola, la llampuga o el bacallà.
L'elaboració és senzilla, encara que laboriosa: es fregeixen per separat rodanxes de carbassó, albergínia, pebre i patates. Es col·loquen per capes. Primer la patata com a base, després el carbassó, l’albergínia i una darrera de pebre. Es rega amb salsa de tomàtiga al i es posa al forn, perquè així els gustos es mesclin i s’amalgamin.
És un clar exponent de les bondats de la dieta mediterrània i la seva recepta es remunta al segle XVI, amb l'arribada de la patata i la tomàtiga. Tal i com mostra el receptari La cuina mallorquina, publicat en el Segle XIX per Pere d'Alcántara, existia una versió que duia patates, pebres, tomàtigues i alls, servit amb carn bullida. Després es va afegir l'albergínia i el carbassó. Es tracta d’ingredients tan senzills que a la cuina mediterrània es poden trobar equivalents al tumbet mallorquí. Així, recorda a la samfaina de Catalunya, el ratatouille francès o pot emparentar-se com a cosí llunyà de la mussaca grega.
Els cellers de l'illa no poden obviar el tumbet mallorquí, que serveixen en cassoles de fang tot l'any, encara que a l'estiu resulta deliciós com a plat fred i reposat. De qualssevol de les maneres, fred o calent, a casa o en un restaurant, no pots deixar de tastar aquest deliciós plat.
