L'ajuda de Formentera
Durant el segle XVI van començar a implantar-se els molins de vent a Espanya, sobretot a zones amb poca aigua, com ara La Mancha, el sud-oest de la península i les Illes Canàries i les Balears. Hi va haver molins saliners, terrissers, extractors d’aigua, fariners... I tots es van convertir en un element imprescindible de l’economia espanyola fins a finals del segle XIX.
A Formentera van predominar els molins de vent fariners. A Sant Francesc Xavier, a la venda des Pi des Català, hi ha el molí d’en Teuet, edificat el 1760 i considerat el més antic. També a Sant Francesc, a la venda de sa Miranda, es troba el molí de’n Jeroni, edificat a finals del segle XVIII. A la parròquia d’El Pilar de la Mola es troba el molí vell, construït el 1778, i que va deixar de moldre el 1964.
Aquests molins de maçoneria emblanquinada solen tenir tres pisos. El més alt es destinava a la maquinària i la pedra de moldre, en el del mig es recollia la farina, i la planta baixa es destinava a magatzem. El sostre sempre és cònic i movible, per orientar les aspes de fusta en la direcció del vent.
Abans de ser destinació, les Illes Balears van ser origen. Quatre illes al Mediterrani que comparteixen una cosa invisible però profundament viu: el bategar d'un mateix cor.