La tradicional roba de llengües, omnipresent en la majoria de les cases mallorquines, manté viva avui més que mai la seva tradició. Els telers mallorquins segueixen fabricant aquestes artesanals i colorides teles als antics tallers familiars mitjançant la tècnica mil·lenària de l’ikat.
La roba de llengües és el millor exemple de producte artesà que ha sabut reinventar-se i mantenir al mateix temps la seva veritable essència artesanal. Aquesta tradicional tela que vestia l’interior de les cases mallorquines ha sorgit amb nous dissenys i colors i actualment està present en nombroses revistes de decoració o en elegants projectes d’interiorisme amb sabor mediterrani.
El nom de llengües mallorquines fa referència als dissenys que s’assemblen a les flames o llengües de foc que tenen el seu origen a l’ikat oriental, una tècnica a la qual el fil es tenyeix abans de ser teixit. Aquesta tècnica va arribar a Europa a través de la Ruta de la Seda. Amb l’arribada de la Revolució Francesa, molts artesans es van refugiar a Mallorca, portant amb ells aquesta moda. De fet, des del segle XVIII ja es troba el rastre de llengües de seda mallorquines entapissant mobles o com a revestiment de parets de les grans cases senyorials de Mallorca. A principis del segle XIX es va estendre el seu ús a les cases de ciutat i del camp, quan van començar a elaborar-se amb teixit de cotó. La tela de llengües s’utilitza a cortines, parets, portes, finestres, cadires, butaques i llits.
Si bé és cert que ha passat per uns anys en desús, ara la roba de llengües viu una nova època daurada, gràcies a l’impuls d’artesans de tota la vida que han sabut donar-li un aire nou. Si desitges conèixer l’elaboració d’aquestes teles, pots fer una visita als telers que encara segueixen fabricant aquesta tela, ja siguin Teixits Vicens a Pollença, Bujosa a Santa Maria del Camí o Teixits Riera a Lloseta. Sens dubte, et seduirà l’encant d’aquesta tela tradicional.