Esglèsia Sant Jordi de Ses Salines

Arquitectura religiosa amb aspecte defensiu

Forma part dels quatre primers temples-fortalesa d’Eivissa, i és el que presenta un millor estat de conservació.

La primera notícia documentada de l’església de Sant Jordi de ses Salines és del 1469, quan segurament encara es trobava en construcció. Forma part dels quatre primers temples-fortalesa d’Eivissa, i és el que presenta un millor estat de conservació. Els altres són Santa Eulària des Riu, Sant Antoni de Portmany i Sant Miquel de Balansat. El 1785, amb la creació del bisbat d’Eivissa, va ser elevada a la categoria parroquial. S’aixeca al lloc on abans del segle XVI ja existia una torrassa defensiva que disposava d’una capella situada a l’espai central, en el qual es celebraven serveis religiosos per als treballadors dels estanys i dels saliners establerts en aquest quartó. Al segle XVII s’hi van afegir les capelles laterals i al segle XIX es va reformar notablement l’interior. De l’exterior, l’aspecte més destacat són les parets atalussades i els merlets que envolten la coberta superior, que li confereixen un marcat caràcter defensiu. La façana, com és habitual, es presenta amb grans murs emblanquinats i oberta a un porxo. L’interior és d’una sola nau dividida en tres trams per dos arcs doblers i capelles laterals del XVII, de les quals una, de planta quadrada, està coberta amb una cúpula amb llanterna.

Entre els béns que es conserven cal destacar la pica baptismal (1732), llavorada en pedra viva per l’escultor mallorquí Joan Coll, el sòcol de rajola de València esmaltada i el retaule modern de l’altar major que n’imita un altre de barroc desaparegut el 1936 a conseqüència de la Guerra Civil espanyola

Adreça:
Avda. de Vicent Serra, 8
07817 Sant Josep de Sa Talaia

Web:
http://ibiza.travel/