•  Espai singular Palau del rei Sanç

    Espai singular Palau del rei Sanç

    Residència reial del segle XIV, nucli de la cartoixa de Valldemossa

  •  Espai singular Palau del rei Sanç

    Espai singular Palau del rei Sanç

    Residència reial del segle XIV, nucli de la cartoixa de Valldemossa

  •  Espai singular Palau del rei Sanç

    Espai singular Palau del rei Sanç

    Residència reial del segle XIV, nucli de la cartoixa de Valldemossa

Espai singular Palau del rei Sanç

El palau constitueix el nucli original del conjunt historicoartístic de la cartoixa de Valldemossa. Va ser edificat (1309) durant el regnat de Jaume II davant de l’església parroquial de Santa Maria. El rei Martí I va cedir el palau (1399) als cartoixans perquè fundessin el seu monestir a Mallorca. El segle XIX (1880), Bartomeu Ferrà es va encarregar de la reforma de l’edifici, de marcat caràcter historicista. De l’interior destaca, entre d’altres, la decoració del pintor Ricard Anckermann (1874).

El palau va ser edificat durant el regnat de Jaume II (1309) davant de l’església parroquial de Santa Maria de Valldemossa. El rei Martí d’Aragó el va cedir (1399) als cartoixans perquè fundessin el seu monestir a Mallorca.

És un conjunt d’edificacions que s’alça sobre els fonaments de l’antic palau de Valldemossa, a l’entorn del claustre de Santa Maria. S’accedeix al claustre des de la plaça per un petit pati de finals del segle xix. Va ser construït entre els segles xvi i xvii, i constitueix l’edifici més antic conservat avui dia del conjunt historicoartístic de la cartoixa de Valldemossa. Es tracta d’un claustre renaixentista d’arcs escarsers, reforçats per contraforts, del qual només es conserven tres ales i dos pisos.

El mestre d’obres Bartomeu Ferrà va dirigir (1880) la rehabilitació de la façana oriental de l’edifici que dona a la plaça Rubén Darío, en clau neogòtica. S’articula al voltant d’una torre central de tres cossos amb una finestra geminada d’arcs apuntats al principal i d’arcs a nivell al pòrtic. Al pis noble s’obren quatre finestres rematades amb motllures, i tot el conjunt es protegeix amb una cornisa embigada i una teulada tradicional a dues aigües. A l’interior hi ha el menjador actual, amb detalls historicistes, fet per Bartomeu Ferrà, i la sala de festes, decorada per R. Anckermann (1874) amb grans pintures mitològiques i històriques.

Cap al sud la façana inclou el pas porticat que constituïa l’antiga entrada a la cartoixa i que enllaçava amb la torre dels Hostes (1555), que tenia una planta quadrada, base atalussada de quatre altures, parament parcialment referenciat amb esgrafiats i maçoneria ordinària, coberta embigada i teulada a quatre aigües. L’edifici acaba amb un cos adossat a la torre, d’una sola planta i coberta plana, amb dos arcs de mig punt i un altre a nivell. En aquesta torre va estar empresonat entre el 1801 i el 1802 Gaspar Melchor de Jovellanos (insigne ministre de Carles IV) fins que va ser traslladat al castell de Bellver.

Un altre element arquitectònic que cal destacar és l’escala de l’Ave María, amb el pont llevadís i el medalló de Sant Bru (Jaume Blanquer, 1623).

Illes Balears: l'ànima mediterrània persisteix a l'hivern

Reconnecta amb l'essència autèntica de la Mediterrània i gaudeix de la natura, la cultura i l'esport a l'aire lliure.

DESCOBREIX-NOS