Al cim o puig de sa Morisca, als peus del qual s’estén la població de Santa Ponça, es localitzen les restes del poblat prehistòric més important de Calvià, que va ser creat a l’edat del bronze final (1300-800 aC). Les vistes privilegiades que li atorga la topografia van fer que la zona fos utilitzada per a funcions de vigilància fins a l’època contemporània. Les estructures més importants que es conserven són les de defensa així com una zona d’hàbitat.

Al moment de la seva creació el poblat formava part d’una xarxa d’assentaments que cobrien les costes de les Balears per facilitar la navegació. A l’edat del ferro (900-800 aC) es va començar a fortificar amb la construcció d’una edificació turriforme circular i va passar a ser ocupat de forma permanent. La zona pròpiament d’hàbitat va aprofitar un tàlveg i es van emmurallar els dos flancs en què no quedava tancada per les pròpies muntanyes. Durant el post talaiòtic van continuar les obres de fortificació amb la construcció de noves torres. Al segle III aC la necessitat de defensa va començar a perdre importància i el poblat va ser ampliat amb habitatges fora del perímetre de les muralles. Finalment, entre el canvi d’era i el període almohade va ser abandonat. El poblat va jugar un paper fonamental com a lloc d’intercanvi a l’època prehistòrica, en què funcionava com a redistribuïdor de materials cap als assentaments veïns. Les excavacions han permès documentar-hi una de les concentracions de materials ceràmics importats més destacats de Mallorca, amb contactes amb el món púnic. A més, també s’hi han localitzat restes de ceràmica d’època romana republicana i almohade.