La necròpolis de Son Real és un conjunt de construccions funeràries a la vora del mar, a l’anomenada punta dels Fenicis, utilitzada des de l’edat del ferro fins a l’època romana. S’hi han identificat més de cent tombes construïdes amb grans carreus de pedra. 

Es formaven petits espais de forma rectangular, circular o absidal coberts amb lloses de pedra que emulaven la tipologia dels talaiots i de les navetes, i a dins es dipositava el cadàver en posició fetal. Avui encara s’hi continua excavant.

Des del principi, s'ha buscat sense resultats el poblat que donaria origen a una necròpoli d'aquesta envergadura. Però una hipòtesi suggereix que potser es tractà d'una necròpoli destinada a classes dominants —ja que els esquelets recuperats mostren pocs senyals de feina dura— d'una part de l'illa, que construirien aquí les seves tombes a imatge de monuments de prestigi edificats en vida: talaiots circulars o quadrats, i santuaris.

Els primers indicis de la necròpoli es remunten al segle VII aC, quan la cultura talaiòtica feia diversos segles que estava en marxa i s'estava difonent l'ús del ferro. El que en principi fou un cementiri per a classes dominants va poder evolucionar i continuar la seva utilització ja en temps romans. Aquesta llarga activitat es reflecteix en els canvis de rituals d'enterrament.

A pocs metres es troba l’illot anomenat dels Porros (inaccessible per a visites), on els arqueòlegs han localitzat altres enterraments juntament amb restes de ceràmica i pasta vítria.

Es pot accedir a la necròpolis des de la platja de Son Bauló (Can Picafort) si es camina uns vint minuts per la vora de la mar o des de la finca pública ses Cases de Son Real, si se segueix un itinerari senyalitzat de dificultat baixa i de 2,3 km de longitud.