La tomàtiga de ramallet forma part de l'estampa domèstica dels mallorquins. Es tracta d'una varietat autòctona de Mallorca i l'única que permet el seu consum fins i tot a l'hivern. Després de la seva collita, les tomàtigues s'enfilen amb cordes i es pengen del sostre, sobre canyís o en calaixos. És característic el seu color vermell ataronjat i la seva generositat en la polpa, la qual cosa permet el seu ús amb el pa.

I és que la tomàtiga de ramallet és l'ingredient fonamental del pa amb oli, una de les institucions gastronòmiques de Mallorca. La llesca de pa morè, torrada o no, segons gustos, es frega amb el tomàquet, que descarrega tota la seva polpa i gust. Després, oli d'oliva extra i uns grans de sal. No fa falta més per assaborir el plat més simple i saborós de la cuina mallorquina. Encara que es pot coronar amb talls de formatge i embotits per acabar d'arrodonir la recepta.

La tomàtiga de ramallet es conrea amb altres varietats de tomàtiga que es consumeixen en el moment de la recol·lecció. Els horts es poblen d'estructures de canya, que permeten que la tomatiguera s’enfili cap al cel. Banyalbufar va ser un d'aquells pobles que va viure l'esplendor de la tomàtiga de ramallet i que es reivindica com a bressol d'aquesta hortalissa. De fet, en els anys 30 es va convertir en la població amb més renda per càpita de l'illa gràcies al seu cultiu.

Aquesta varietat està tan estesa a Mallorca es pot adquirir en mercats, fruiteries i qualsevol establiment d'alimentació, ja siguin solts o enfilats en cordes.