Producte de la terra Tumbet mallorquí

El gust de l'horta

El receptari mallorquí és pròdig en plats senzills però de sabor contundent. El tumbet resumeix els grans pilars de la gastronomia insular: ingredients humils, de l'horta estival. El millor exemple de què la dieta mediterrània és tan sana com apetitosa.

El tumbet es pot menjar calent o fred. Es pot acompanyar també amb trossos de llom, costelles o costelles de be. És tan versàtil, que pot ser un plat principal per ell mateix, ideal per a vegetarians o com a acompanyament de carns i peixos tan mallorquins com la serviola, la llampuga o el bacallà.

L'elaboració és senzilla, encara que laboriosa: es fregeixen per separat rodanxes de carbassó, albergínia, pebre i patates. Es col·loquen per capes. Primer la patata com a base, després el carbassó, l’albergínia i una darrera de pebre. Es rega amb salsa de tomàtiga al i es posa al forn, perquè així els gustos es mesclin i s’amalgamin.

És un clar exponent de les bondats de la dieta mediterrània i la seva recepta es remunta al segle XVI, amb l'arribada de la patata i la tomàtiga. Tal i com mostra el receptari La cuina mallorquina, publicat en el Segle XIX per Pere d'Alcántara, existia una versió que duia patates, pebres, tomàtigues i alls, servit amb carn bullida. Després es va afegir l'albergínia i el carbassó. Es tracta d’ingredients tan senzills que a la cuina mediterrània es poden trobar equivalents al tumbet mallorquí. Així, recorda a la samfaina de Catalunya, el ratatouille francès o pot emparentar-se com a cosí llunyà de la mussaca grega.

Els cellers de l'illa no poden obviar el tumbet mallorquí, que serveixen en cassoles de fang tot l'any, encara que a l'estiu resulta deliciós com a plat fred i reposat. De qualssevol de les maneres, fred o calent, a casa o en un restaurant, no pots deixar de tastar aquest deliciós plat.