Una ermita senzilla que sota l’advocació de Nostra Senyora de Gràcia va passar a ser un centre de pelegrinatge de gran importància. L’església actual es va iniciar a mitjan segle XVIII i es va acabar cap al 1819.
El santuari de la Mare de Déu de Gràcia és el primer que apareix en l’ascens a la muntanya de Randa, i té unes vistes esplèndides.
Segons les rondalles, contes tradicionals de l’illa i molt populars, aquest cim, situat entre els termes municipals d’Algaida i Llucmajor i amb una elevació d’uns 550 m sobre el nivell del mar, està totalment buit i se sosté per quatre columnes d’or que si es trenquessin provocarien l’enfonsament de Mallorca: “Ses ones de la mar hi passaran per damunt i serà la fi del món”.
La muntanya es coneix com la dels tres santuaris, perquè a més de Gràcia, també hi ha l’ermita de Sant Honorat i el santuari de Nostra Senyora de Cura.
El santuari de Gràcia té el seu origen a la cova de s’Aresta, on a mitjan segle XV es van instal·lar dos frares franciscans que la van anar convertint en ermita. Sota l’advocació de Nostra Senyora de Gràcia va passar a constituir-se com a centre de pelegrinatge.
La construcció de l’església actual es va iniciar a mitjan segle XVIII i va finalitzar cap al 1819. Té un interior de dimensions petites, amb una nau única i capelles laterals. Destaquen la imatge de la Mare de Déu de Gràcia (1500), de l’escultor Gabriel Mòger II, i la capella de Santa Anna. També conserva un interessant conjunt de rajoles de València amb escenes bíbliques (segle XVIII).
L’ermita està acompanyada per l’edifici de l’hostatgeria (segle XVIII), amb una façana característica presidida per una arcuació de mig punt, que en els seus orígens contenia les cel·les dels ermitans.
