Element etnogràfic Horno de cal en el Parc Etnològic de Caimari

El forn consisteix en una olla o dipòsit subterrani en què es cou la pedra fins que s’obté la calç. A l’exterior s’aixeca un mur des d’on s’obre la porta per la qual el calciner introduïa el material i que està cobert per una volta. Forma part del patrimoni etnològic.

Reconstrucció d’un forn en el qual es coïa pedra per a l’obtenció de calç. L’ús de la calç per a aplicacions diverses fins a mitjan segle XX va fer que la seva producció, documentada a la serra de Tramuntana des del segle XV, s’estengués per totes les Baleares. L’activitat es concentrava entre abril i setembre per evitar les humitats i les pluges de l’hivern.

La construcció està formada per una olla, un dipòsit cilíndric d’entre 5 i 6 m de profunditat, de pedra en sec i revestit. És on es cou la pedra. Una part del mur sobresurt per l’exterior, i és on s’obre una porta per introduir el material. El conjunt està cobert per una volta de pedra. Generalment es construïen en terrenys amb pendent per facilitar l’ompliment i el buidatge del forn. Altres factors determinants eren la proximitat de la llenya i la pedra, i l’existència d’un camí pel qual es poguessin transportar els materials amb un carro.