Pati Can Vivot

L’havia rebut en herència dels Villalonga, que hi vivien des de començament del s. XVI. El primer marquès de Vivot, Joan Sureda i Villalonga (1669-1752), va ser un destacat capdavanter de la causa de Felipe d’Anjou en la guerra de Successió (1701-1715). L’any 1711, en plena època de domini austriacista a Mallorca, va ser descoberta en aquesta casa una conxorxa proborbònica, per la qual Joan Sureda va ser detingut, traslladat a Barcelona i condemnat a mort. En última instància va aconseguir salvar-se i va tornar a Mallorca amb l’expedició borbònica comandada pel cavaller D’Aspheld. Felipe V li va reconèixer els seus serveis amb el títol de marquès de Vivot concedit l’any 1717.

El primer marquès de Vivot va realitzar, ja des de 1690, una profunda reforma de la seva primitiva casa, coneguda aleshores amb el nom de Can Villalonga, antigament residència dels Desclapers, i va afegir-hi algunes veïnes, entre les quals la Gabella de la Sal d’en Catlar, dipòsit de sal que encara conserva els arcs apuntats del segle XIII. 

L’entrada és de terra premsada, amb columnes de marbre, capitells corintis, i galeria de tres arcs rebaixats. La part més antiga de tot el conjunt són els espais coberts amb volta de canó identificats com a cellers d’origen islàmic i que es localitzen als soterranis.