Productor local MESQUIDA MORA

Bàrbara Mesquida Mora estima les paraules gairebé tant com la vinya. És filòloga i enòloga, de formació i de vocació. Per això no és estrany que tots els noms que ha triat per als set vins del seu celler tinguin una història al darrere. Comencem per Acrollam, format per les lletres de Mallorca llegides a la inversa; és la seva manera de reivindicar la idiosincràsia de l’illa interior, la dels pobles allunyats de la costa, com ara Porreres, on va néixer, on viu i on creixen les seves vinyes. “Vaig néixer en un paradís, soc una afortunada”.

El 2012 na Bàrbara va començar el seu propi projecte vitivinícola, Mesquida Mora, reivindicant els seus dos llinatges com a declaració de principis, conscient que és com és pel que ha viscut. Perquè res no passa de manera accidental; som una coincidència de fets en el temps. D’aquí ve el nom Sincronia –blanc, rosat i negre– per a la seva gamma de vins joves, elaborada amb varietats autòctones, com el premsal, i foranes, com el chardonnay, varietat que el seu padrí va plantar a l’illa, per primera vegada, fa més de 40 anys i fins avui.

No sabem si na Bàrbara es veu reflectida en la dona de l’etiqueta de l’Acrollam blanc, que es llança, sense por, a un mar d’ones, però podem intuir que sí. Aquest “suc de raïm fermentat”, com el descriu l’enòloga, està elaborat només amb les varietats autòctones premsal i giró, sense sulfats afegits.

A les 20 hectàrees de vinya de Mesquida Mora se segueixen els dictàmens del conreu biodinàmic, per tal que les vinyes no perdin la seva connexió biològica amb l’entorn. No fa servir herbicides ni pesticides ni adobs químics de síntesi; la vegetació creix lliure entre els ceps, la vinya es cuida amb plantes medicinals i la lluna hi regeix els dies i les nits de conreu.

Na Bàrbara ens convida a veure el món des d’una altra perspectiva, potser enfilats al globus de l’etiqueta de l’Acrollam rosat, elaborat amb les varietats foranes de les vinyes més velles de cabernet i merlot de Mallorca.

“No hi ha millor acció que poder acostar la gent on es produeixen els nostres vins; poder obrir les portes de casa nostra”, confessa, i aplaudeix l’essència de la venda directa, perquè li dona l’oportunitat d’explicar, de primera mà, què hi ha darrere de cada etiqueta.

La jove enòloga necessitava un Sòtil i un Trispol que li donessin refugi i fortalesa en iniciar la seva pròpia aventura. Avui, malgrat les dificultats diàries del vitivinicultor, troba motius per continuar avançant. “El vi em fa riure, plorar i emocionar-me; és el símptoma que som vius”.