Cap solitari on n’hi hagi, recòndit, a mercè dels temporals de tramuntana. Està situat al nord de Menorca, i limita amb el Parc Natural de s’Albufera des Grau, la zona humida més important de l'illa. El cap de Favàritx és una punta rocosa de pissarra negra, habitada per petites plantes, algunes d'elles endemismes, que forma badies als seus dos costats.

La costa és un paisatge de penya-segats de poca altura de pissarra, negre i gris, un dels terrenys geològics més antics de les Balears. Entre les pissarres encara es poden trobar fòssils dels primers éssers que visqueren en aquest lloc fa milers d'anys, com ara crustacis i altres animalets marins.

El far pateix l'assot dels vents, i les onades sovint inunden una esplanada, més enllà de la platja de còdols, que en assecar-se forma una superfície blanquinosa coneguda com la salina. Es diu que les nits de lluna plena, caminar per aquestes basses procura energia i fertilitat, els dons per excel·lència del mar i la lluna.

És el far més modern de Menorca, inaugurat el 24 de setembre de 1922, i està situat a 47 metres sobre el nivell del mar. Els seus centellejos poden veure’s a 26 milles de distància. El 1997 va ser l'escenari de la pel·lícula El far, del director Manel Balaguer.