Menorca prehistòrica

La prehistòria de Menorca es remunta al tercer mil·lenni a.n.e., quan les primeres comunitats humanes van arribar a l'illa. Tot i que aquests primers pobladors compartien característiques amb els de les illes veïnes i les cultures del Pirineu i el Llenguadoc, la insularitat de Menorca va impulsar un desenvolupament cultural únic, especialment durant el segon mil·lenni a.n.e.

Un dels monuments més emblemàtics d’aquesta època és la Naveta des Tudons, una construcció funerària exclusiva de Menorca amb forma de nau invertida i que ha arribat als nostres dies perfectament conservada. Es tracta d'una construcció megalítica que allotjava soterraments col·lectius, ja que a l'interior hi havia les restes d'un centenar d'individus juntament amb objectes personals i ofrenes funeràries. Aquest monument ofereix una finestra única als rituals i la vida de les primeres comunitats menorquines.

El poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés, de 4,5 hectàrees, és un altre lloc imprescindible per comprendre l'edat de bronze a Menorca. Amb una ubicació estratègica que ofereix vistes de la costa sud, aquest poblat va ser un centre de poder durant el seu apogeu. Entre les ruïnes destaquen tres talaiots, cases circulars i un sistema de recollida d'aigües, tot acuradament indicat als visitants.

No us perdeu el poblat de Trepucó, un dels més grans de l'illa, amb restes d'una muralla i la seva imponent taula i talaiot central i la necròpolis de Cales Coves, amb més de 100 coves i hipogeus d'enterraments excavats als penya-segats.