Quan el mercuri cau al mínim i amb la bullícia turística lluny de les costes insulars és quan l'illa d'Eivissa es mostra tal com és: genuïna, tranquil•la i fidel a les seves tradicions. Una destinació que no té res a veure amb els capvespres massificats de Benirràs i l'autenticitat de la qual va molt més enllà d'un passeig per Atlantis o d'una ruta pels mercats ambulants hippies de Las Dalias o Sant Rafel.

En aquest viatge no només et proposam conèixer aquesta cara desconeguda del territori eivissenc, sinó descobrir el seu costat més natural, històric i pagès. Dos dies en què gaudir del silenci innat de l'illa i que comença amb una ruta d'un dia per aquests pobles que, amb la seva fisonomia i els seus costums, han aconseguit donar forma i caràcter al conjunt d'Eivissa. 

El nostre primer dia de ruta per l'Eivissa més natural comença dotze quilòmetres al nord-oest de la capital, just a la localitat de Sant Antoni de Portmany. Un lloc en el qual la costa, els bells capvespres de Les Variades i els paisatges d'interior s'uneixen en total harmonia per donar forma a un municipi paisatgístic perfecte. Una vegada a la destinació i després d'haver gaudit d'un berenar a base de cafè i orelletes (els dolços típics de l'illa), no deixis de visitar l'església de Sant Antoni (refugi local en el passat eivissenc) ni tampoc el centre històric. En aquest punt no només trobaràs autèntiques teles pintades a mà, sinó que podràs tastar la millor rebosteria i el vi local més selecte. 

Un altre d'aquests punts que han estat crucials en la història d'Eivissa, en els costums i en la forma de vida ha estat Sant Miquel, localitat a la qual arribaràs després de gaudir d'altres punts d'interès com la capella subterrània de Santa Agnès o la bella cova del Vi, que amaga una de les joies naturals més belles i menys conegudes d'Eivissa: la cova de Sant Miquel. Amb més de cent mil anys d'història i amb un recorregut de quaranta minuts, la visita et durà per una ruta de petits llacs, cascades, llums i sons que et faran sentir en un altre planeta. 

Posant rumb al nord d'Eivissa (a uns set quilòmetres de Sant Antoni de Portmany) arribaràs a la darrera destinació d'aquesta ruta tradicional per l'Eivissa més natural i desconeguda: Sant Joan de Labritja. Encara que per a molts no és més que un poble blanc que destaca per la seva calma innata, Sant Joan és una autèntica joia en la història de l'illa pitiüsa i és que el seu municipi dóna empara al conjunt arquitectònic rural de Balàfia. Un nucli urbà que es remunta a l'època dels musulmans i que ens dóna pistes dels molts canvis que la petita illa balear va tenir al llarg dels segles. 

A més de conèixer de prop la forma de vida dels eivissencs, de poder observar com treballen en els camps i granges els pagesos i de delectar-te amb mil i una panoràmiques de postal, no pots anar-te'n, d'aquesta zona, sense dinar a algun dels restaurants locals més típics. El menú? Deixa't guiar per les recomanacions locals del dia perquè són simplement exquisides.

Ningú que visiti l'illa d'Eivissa no pot emportar-se al seu quadern de bitàcola el segell de “viatger exemplar” sense abans conèixer l'experiència de la Ruta del Riu, una de les rutes senderistes estrella de l'illa i un d'aquests plans perfectes per als mesos d'hivern.

Amb punt de partida i arribada a Santa Eulària del Riu, la Ruta del Riu et farà conèixer la història de l'únic riu d'Eivissa (i també de les Balears) així com de tot el que prenia forma al seu pas. Una ruta d'uns dotze quilòmetres i de dificultat baixa en la qual gaudir de panoràmiques de postal, llegendes amb follets i dimonis i centres culturals en els quals descobrir com era l'illa en un altre temps. 

Encara que no es tracta d'una ruta senderista especialment llarga, sí és recomanable fer-la de bon matí per aprofitar totes les hores de llum que té el dia (no oblidis que a les Balears el sol es posa molt abans que a qualsevol altre punt del país, així que és més que probable que a les sis del vespre ja no tenguis llum). 

Una vegada que t'hagis calçat les esportives o les botes de trenc i amb la motxilla plena de tot el que necessites per fer amb normalitat una ruta senderista, prendràs com a punt de partida la desembocadura natural del riu Santa Eulària per caminar en línia recta en direcció al pont vell, aquest que, segons compten en les llegendes locals, va ser construït en una sola nit per uns petits follets anomenats els fameliars. 

Val la pena aturar-se per apreciar l'estampa bucòlica que regalen els molins fariners que, moguts per l'aigua, varen ser crucials per a la indústria de la localitat. En aquest punt i als peus del Puig de Missa, no només es pot gaudir d'aquesta imatge, sinó que et pots desviar en direcció al Centre d'Interpretació del Riu de Santa Eulària per conèixer millor la història del riu eivissenc. 

A mesura que et vagis allunyant de Santa Eulària del Riu t'endinsaràs en un paisatge de pur camp ple d'arbres fruiters (un espectacle que mereix viure's en els mesos de primavera), de boscos mediterranis plens de pins i d'aus autòctones de l'arxipèlag. Atès que l'objectiu és tornar al punt de partida, res millor que invertir un màxim de tres hores de camí d'anada per encarar la tornada amb un pas una mica més lleuger, atès que, en ser una ruta lineal, tornaràs pel mateix camí. 

De tornada a la desembocadura del riu i amb un merescut descans per davant, et proposem de posar punt i final a l'experiència senderista amb un menjar a base de guisat de peix, uns dels plats de peix més rics de la gastronomia eivissenca. Amb un preu assequible en la majoria dels restaurants que ocupen el passeig marítim de Santa Eulària del Riu, provar aquest plat calent i de cullera és fonamental per conèixer millor la filosofia de l'illa.

El seu origen? Encara que molts el situaran a les cuines de les nostres mares i àvies, el cert és que el guisat de peix va néixer a bord dels mateixos vaixells pesquers que sortien a pescar durant diversos dies. Els seus mariners, per no haver de tornar a terra a buscar aliment, aprofitaven el peix sobrant (o aquell que sabien que no es vendria a la llotja) per després barrejar-lo, en calent i al seu propi suc, amb tota mena de verdures. El resultat? Un dels plats més rics del món.